Sala d'espera: Petits poemes, grans causes

dimecres 15 de febrer de 2012

Petits poemes, grans causes

Cultivarem cadascuna de les flors d'aquest camí.

No hi ha atzars en la recerca de la llibertat.

*** Micropoema per a Aayat

http://web.es.amnesty.org/micropoemas-bahrein/index.php

Participeu-hi!

0 comentaris:

Publica un comentari

Esperar sense tenir una cadira on seure ni una revista del cor per a evadir-se: ja ho entendràs quan siguis gran. Potser sí, potser la vida és, al cap i a la fi, una espera de final conegut però camí incert. Lluitant per construir-lo, lluitant per construir el meu camí, enceto aquest viatge ple d’il·lusions i horitzons per assolir. Alguns contes per a entendre l’únic conte que no escric, alguns personatges per a trobar el meu paper en aquesta història. Encara que, ben mirat, potser tot és qüestió de temps: benvinguts a la Sala d’espera.

Si ets un navegant solitari, canvia de cançó. Si ets amic meu, ja veig que el suborn perquè em llegeixis ha funcionat. Si ets enemic meu, encara no m'has vist plorar. Si ets un poeta, un filòsof o un antropòleg, dona'm el teu telèfon: estic enamorada de tu. Si ets les tres coses alhora (poeta, filòsof i antropòleg), ets l'home de la meva vida, on t'amagues? Si ets camioner o tècnic de so, fes bé la teva feina, siusplau, que la salut pública està en perill. Si ets director general d'una multinacional, acceptaré publicitat al web a canvi de petites retribucions. Si llogues pisos, vens cotxes o treballes en una companyia aèria de baix cost, avisa'm quan hi hagi alguna oferta descomunal. Si ets cambrer, dos sucres. Si ets músic, com a mínim no siguis guitarrista. Si ets un crític literari amateur, no vull que em tractis amb benevolència. Si ets un crític literari professional... sóc famosa?